El terme Web 2.0 va ser encunyat per Tim O'Reilly en 2004 per referir-se a una segona generació en la història de la web basada en comunitats d'usuaris i una gamma especial de serveis, com les xarxes socials, els blogs, wikis o les folcsonomies, que fomenten la col laboració i l'intercanvi àgil d'informació entre els usuaris.
Podem entendre com Web 2.0 totes aquelles utilitats i serveis d'Internet que se sustenten en una base de dades, la qual pot ser modificada per els usuaris del servei, ja sigui en el seu contingut (afegint, canviant o esborrant informació o associant dades a la informació existent), bé en la forma de presentar, o en el contingut i forma simultàniament.
La primera evolució de la Web 2.0 es refereix a la redifusió del contingut d'una Web, utilitzant protocols estandarditzats que permetin als usuaris finals fer servir el contingut de la web en un altre context, ja sigui en una altra web, en un connector de navegador o en una aplicació d'escriptori. Entre els protocols que permeten redifundir es troba el RSS (conegut també com RSS 1.1), i Atom, tots ells basats en el llenguatge XML.
La funcionalitat de la Web 2.0 es basa en l'arquitectura existent de servidor web però amb un èmfasi major en el programari dorsal. La redifusió només es diferencia nominalment dels mètodes de publicació de la gestió dinàmica de contingut, però els serveis Web requereixen normalment un suport de bases de dades i flux de treball molt més robust i arriben a assemblar molt a la funcionalitat d'intranet tradicional d'un servidor d'aplicacions.
Podem entendre com Web 2.0 totes aquelles utilitats i serveis d'Internet que se sustenten en una base de dades, la qual pot ser modificada per els usuaris del servei, ja sigui en el seu contingut (afegint, canviant o esborrant informació o associant dades a la informació existent), bé en la forma de presentar, o en el contingut i forma simultàniament.
La primera evolució de la Web 2.0 es refereix a la redifusió del contingut d'una Web, utilitzant protocols estandarditzats que permetin als usuaris finals fer servir el contingut de la web en un altre context, ja sigui en una altra web, en un connector de navegador o en una aplicació d'escriptori. Entre els protocols que permeten redifundir es troba el RSS (conegut també com RSS 1.1), i Atom, tots ells basats en el llenguatge XML.
La funcionalitat de la Web 2.0 es basa en l'arquitectura existent de servidor web però amb un èmfasi major en el programari dorsal. La redifusió només es diferencia nominalment dels mètodes de publicació de la gestió dinàmica de contingut, però els serveis Web requereixen normalment un suport de bases de dades i flux de treball molt més robust i arriben a assemblar molt a la funcionalitat d'intranet tradicional d'un servidor d'aplicacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada